Queda exclòs tot ànim de lucre.
Vetllem pel patrimoni rebut dels nostres avantpassats.
Promovem la recerca històrica de la ciutat de Barcelona i socorrem els associats en cas de necessitat tal com feien els nostres avantpassats.
Els nostres arxius estan en procés d’una digitalització completa i han quedat oberts a tots els investigadors que hi tinguin interès. Aprofitant la revisió de tots els documents per a la digitalització, la conservadora Berta Blasi està fent un treball de conservació i prevenció dels fons artístics i documentals.
També adjudiquem una beca anual dotada amb 4.500 euros, amb l'objectiu de promoure la investigació, l'estudi i l'ampliació del coneixement dels antics gremis de Barcelona i d´aquesta entitat. La beca s'atorga al millor projecte inèdit dedicat a l'aprofundiment d'algun període o d'algun fet concret de la història del Gremi de Tenders Revenedors de Barcelona entre 1447 i 1850.
També fem divulgació entre els associats i qui hi tingui interès dels treballs de recerca sobre fets o entitats de Barcelona que ens arriben.
A Catalunya, fins a mitjan segle XIV, el poder reial considerava que les associacions de laics sempre eren il·lícites: convocar el poble, confederar-se i crear una caixa comuna es considerava un crim de lesa majestat, punible amb la pena de mort. Així doncs, aconseguir l'autorització per a formar una "confraria" era tant com aconseguir els drets de reunió i associació a l'època, imprescindibles per poder-se organitzar en defensa dels interessos de l'ofici. Al rei també li convenia perquè en podia cobrar impostos.
L'anomenat gremi de tenders i revenedors de Barcelona (s. XVlll), sota l’advocació de Sant Miquel arcàngel, neix com a confraria el 1447 i va evolucionant fins a l'associació sense ànim de lucre actual. En tot aquest temps hi ha hagut dos objectius clars. Des de l'inici fins a l'extinció com a gremi, i com tots els gremis, la labor de regulació del mercat va ser primordial, però també l’assistencial. Ajudar els socis en cas de necessitat. Aquesta labor, adaptada a cada moment, ha quedat àmpliament detallada en nombrosos estatuts i reglaments elaborats durant tots aquests anys.
Amb la "ley de asociaciones" del 29 de febrer de 1839, el vessant de regulació s'acaba, i els pocs gremis que quedaven van desaparèixer. El de tenders i revenedors de Barcelona es transformà en "associación", on van traspassar el patrimoni. A partir d'aquest moment, els associats poden dedicar-se a altres professions, ja no han de ser revenedors i no s'han de pagar quotes. També a partir d'aquí, l'ingrés a l'entitat serà només per línia de primogenitura, norma que segueix vigent. Des d'aleshores l'entitat, tot i les diferents formes socials que ha hagut d'adoptar per subsistir en les diferents administracions, ha acomplert la seva funció amb els associats, que són els descendents directes dels antics confrares i després agremiats.
Acta fundacional del Gremi de Tenders Revenedors de Barcelona - 1447
Segell antic de l'entitat - Socors mutus
President
Francesc Sendil i Martí
Vicepresident
Pere Marès i Martí
Secretari
Andreu Rovira i Gabiñau
Vocal
Dolors Serra i de Figarolas
Vocal
Maria Maylinch Guillamon
Joan Proubasta Renart
President nat
Francesc Sendil i Martí
Vocal
Gemma Marín Lafarga
Vocal
Mª Carme Metje Mayor
Vocal
Pilar Cassolà Esterhuelas
Secretària
Ascensió Sagarra Carbó
Vocal per delegació de la Junta Directiva
Pere Marès i Martí
Jaume Vaqué Vilagran
Montserrat Lacima i Riba
Francesc Xavier Morell i Alsina
Mª Àngels Balansó Pac
Vocal
Josep Costa i Amengual
Lluís Fuster Farré
Joan Josep Rio Martínez